Concabella i Ratera
-
Vista aèria de Concabella
El nucli del poble, on destaca, al centre, l’edificació de l’imponent castell.
-
El Centre d’Interpretació dels Castells del Sió
Museu realitzat amb les més modernes tecnologies visuals, auditives i didàctiques, que no us podeu perdre.
-
Els secans de Lleida
Exposició permanent que permet descobrir la flora i la fauna pròpies dels secans de Lleida.
-
Els sembrats a l’hivern
A l’hivern, els camps mostren un verd intens, preludi de la primavera.
-
La Font del Castell
Una de les fonts, restaurada, d’on l’aigua ha brollat al llarg dels anys.
-
Una posta de sol a l’estiu
Una imatge val més que mil paraules i una posta de sol a l’estiu us deixarà bocabadats.
-
La porta de la rectoria
Detall de la porta de l’antiga rectoria, al costat de l’església, que palesa el pas inexorable del temps.
Exposició ‘Cara a cara’, de Nomar Guixé
14-06-2017
L’artista de Puigverd d’Agramunt Nomar Guixé exposarà del 7 de maig al 30 de juliol la seva nova proposta Cara a cara al Castell de Concabella. Es tracta d’un mostra en la qual Guixé treu a la llum una sèrie de quadres pintats amb les pròpies mans, on els rostres humans en són els protagonistes. D’aquesta manera, el creador de Puigverd fa palesa la seva pròpia empremta i sorprèn novament amb una exposició lliure de tècnica i mètode, on la visceralitat, la sinceritat i l’espontaneïtat arriben de forma colpidora als ulls de l’espectador.
‘CARA A CARA’
Per Damià Vicens (periodista cultural)
Un clàssic és un llibre que no cessa i que mai acaba de dir el que ha de dir. De la mateixa manera, Nomar Guixé continua expressant-se des del país del qual mai se’n va, l’art; un univers particular que, com a Robinson Crusoe a la seva illa deserta, li ha brindat l’oportunitat de desenvolupar-se durant tota la seva trajectòria artística, iniciada fa més de trenta anys.
Guixé ens presenta ara la seva nova exposició Cara a cara, en la qual mostra que el lloc més fascinant sobre la Terra és el rostre humà. De la mateixa manera que els actors es treuen les seves disfresses, màscares i maquillatges després de la funció, el creador de Puigverd deixa que surti allò fonamental i natural en les seves representacions. Cada rostre ens fa obrir els ulls i sembla que ens digui atriboladament: “Si no sabeu llegir la meva mirada, no servirà de res que intenti parlar-vos.”
A diferència de la majoria d’artistes contemporanis, esclaus de la tècnica, Nomar Guixé actua altra volta lluny de qualsevol mètode o raonament, utilitzant les pròpies mans per pintar. Els seus dits és converteixen en amputacions del pinzell. D’aquesta manera, els traços acrílics esdevenen purs i directes, i en cada empremta hi aflora un llenguatge. Viscerals, directes i sensuals són les seves pinzellades, sabedores que si el cor pensés deixaria de bategar.
I què ens expressen les cares que l’artista presenta? Ens traslladen cap a un futur obscur? Què volen dir aquesta sèrie de rostres, aparentment durs? I els petons que es fan, són sinònim d’amor? Tot això ho descobrirà la mirada de l’espectador. Però sigui com sigui, una cosa queda ben clara: els ulls de totes les cares que dibuixa Nomar Guixé són grans. Grans perquè encara són capaços d’emocionar-se, de plorar. I això, avui en dia, és ja tota una esperança. Com aquesta exposició.
Podeu veure el reportatge que va fer Albert Morales de l’exposició a Segarra TV: